De le questioim de Boecio/Libbro III/9

Da Wikivivàgna
De le questioim de Boecio
9 - Hic probat Proffeta sicud ista temporalia beatitudinem non aducunt, monendo nos ut, dimissis mondanis, cor nostrum in cellestibus erigatur.
ms. Franzonian 56, 357a-386a, pubricæ inti "Studj Liguri" da l'E. G. Parodi inte l'Archivvio Glottologgico Italian, vol.14, 1898
notte do Parodi

[p. 73 modifica]IX. Hic probat Proffeta sicud ista temporalia beatitudinem non aducunt, monendo nos ut, dimissis mondanis, cor nostrum in cellestibus erigatur.


“Se tu cognossi la faossa felicitae, si te mostreremo la ueraxe.„ B. dixe: “Bem cognosso che richesse no am sufficiencia, ni reami possanssa, ni dignitae [p. 74 modifica]reuerencia, ni renomaa gloria, ni delleti dam ioia.„ Propheta dixe: “Sai tu la caxom?„ B. dixe: “O me la par ueir per unna fendeura, per che e la dexiro oir da ti piu ihairamenti.„ Propheta dixe: “So e simplessa, chi prende per bem perffeto so chi no a pointo de perffeciom. Crei tu che sufficientia agie deffeto de possanssa?„ B. dixe: (c) “No.„ Propheta dixe: “Tu dy uei, che se ella no auesse possanssa, ella auerea besogno de goardia.„ B. dixe: “Cossi e.„ Propheta dixe: “Doncha conuem che sufficiencia agia possanssa per natura.„ B. dixe: “Cossi e bem ueir.„ Propheta dixe: “Parte che ella sea degna de reuerencia?„ B. dixe: “Si.„ Propheta dixe: “Fassamo tuto un de sufficiencia, possanssa e reuerencia.„ Dixe B.: “Fassamo, che lo ueir se a de otriar.„ Dixe Propheta: “Serea so degno de loxo?„ B. dixe: “Si.„[1] Propheta dixe: “E chi no a bessogno de possanssa ni de reuerencia, auera deffeto de uir gloria?„ B. dixe: “No.„ Propheta dixe: “Doncha couem meter queste condicioim como le aotre.„ B. dixe: “Cossi e da far.„ Propheta dixe: “Quello chi a queste cosse o queste condicioim sera biao?„ B. dixe: “Mandesi, che anchor che li nomi seam diuixi, la cossa e pur tuta unna.„ Dixe Propheta: “Doncha uei tu che arror de homo departe so che e tuto um, creando prender bonna parte, de che quaxi am niente. Che chi no quer cha richesse, e per sparmiar volle[2] sofferir dezaxio e molestie e esser desscognossuo e perder possanssa e renoma; e chi spende tuto per aueir possanssa a souensso[3] neccessitae, per la qual o falle de poeir, se o no la po mendar. E cossi e de li honori[4] e de le dellicie, chi dezonzem[5] cossa tuta unna: a chi uem l’unna senssa l’aotra, falle a tuto.„ B. dixe: “E como e chi le uol tute inseme?„ Propheta dixe: “La soma (d) de bianssa no se troua in queste cosse, che proao amo che no pom dar so che prometem.„ Dixe B.: “Bem lo cognosso.„ Dixe Propheta: “Or za che tu sai la condiciom [de] faossa bianssa, penssa de tornar to cor a so contrario, e troueray la ueraxe, chi da perffeta sufficiencia, possanssa, reuerencia, gloria, honor e delleto tuto inseme, e senssa fim.„ B. dixe: “Monto dexiro a so uegnir, per che e me terro a lo consseio de Platom, to amigo, chi disse che in la menor cossa chi sea se de qu[e]rir lo souram paire de tuto, che aotramenti mai no se comenssera cossa chi bem finissa.„ Dixe Propheta: “Bem dy.„ — Or comenssa soa[6] oraciom.


IX. Hic Propheta comendat diuinam potenciam et ipsam inuocat, ut de ipsa possit aliquid dicere ueritatis.


Per raxom e senssa falla
uay, Dee, pu drito ca stralla;
feisti li cel soure le terre
e li tempi corre grand erre[7],
5e feisti le cosse souranne
senssa mesihia de mondanne.
In toa bellessa chi passa
tuto, ay discrita[8] la massa
de lo bello mondo in to cor,
10che tu formasti in si picem or
inseme, in si perffeta guisa
e in compia paxe[9] diuissa.
E ay li alimenti zointi
per propocioim e pointi:
15insseme freido e callor
e sechessa[10] e lichor.

[p. 75 modifica]

Per gram peisso terra no bassa,
(f. 372a) ni fogo so cercho lassa
per alcunna lengieressa.
20Cossi fa toa maistressa,
chi a diuisso creatura
in trei moi per natura:
l’unna chi de tuto s’alarga
da le corpe, l’aotra se incarna,
25la terssa e bestial,
oxelli e aotro animal.
La primera e angellicha,
la segonda ànima(l) apella,
chi e in menbre spandua
30e in tree parte fendua[11],
(so e amor e memoria
e intelleto, chi a uictoria)[12]
e fa como doi retorni
in qu’ella torna[13] ogni iorno;
35unde a se goarda[14] e [in] si reuen
e pur in so che sota tem[15];
ti cognossando si inllustra
e tantosto a ti se aiustra.
Le aotre basse de coci,
40che tu semeni ogni di,
a ti per lley de bon aire
fay[16] tornar, como a bom paire.
De, perffeto bem e lumera,
dane forssa e mainera
45che toa gloria comtemplar
possamo [e] aquistar;
che[17] ti cognosse e nostra fim,
e principio e camim
e retor, termen e cessmo,
50e chi tutor sea[18] forte e fermo
in lo so santo reame,
in lo qual noi semper ihame.

  1. Sopprimo: Propheta dixe si.
  2. vollo, cfr. p. 78, 11.
  3. sosuensso
  4. homi
  5. conssonssem; cfr. se desonze, p. 78, 2.
  6. toa
  7. F: Tu qui par raison qui ne fault Gouuernes le bas et le hault Feiz le ciel et puis la terre Et fais le temps courre grant erre.
  8. descripte F.
  9. parea; e correggo con F.: en perfaitte paix se deuise.
  10. sechassem; F.: secheresse.
  11. fondua; F: fendue.
  12. Questi due versi mancano a B e a F, e probabilmente sono una glosa del traduttore.
  13. in quella torni: cfr. F: Et fait aussi comme deux cours En quoy elle se tourne tousiours.
  14. goarde
  15. Probabilmente il traduttore non ha capito. Cfr. F: Ung quanque garde a soy reuient, Autre vers ce que soubz soy tient.
  16. far
  17. chi
  18. Da leggere sta?