Pagina:Ricci176.djvu/314

Da Wikivivàgna


7
Questo fu ro prinzipio dri gren danni
Perchè all'un deman ro sò barbé,
A queste doe gh'è andeto puoe deré,
Che ra cancrena partorì malanni.

8
In tanto, corpo de mé madonava,
Ra peste piggia pé, e si a no burla,
A scorse San Martin e tutto Sturla,
E perchè l'era sté, lé villezava.

9
Commensa ogn'un a Zena a straparlá,
Chi dixe l'è contaggio e chi influenza,
Ogn'un in fin vuoe dí ra sò sentenza,
Chi dixe chi no tocca n'è compá.

10
Chi dixe l'è da Napol* vegnua
In tre robe, chi dixe d'in Sardegna,
De dí cos'a poss'ese ognun s'inzegna;
Ma in fin no se ne sà cosa segua.

11
A cresce, in tanto e fa cose tremende,
Stando sciù fin re zimme dra Scoferra,
Ven a Bargaggi, e tante gente afferra
E o Lazaretto fa dre gren facende.

12
Se dixe serto la, che ri bandij
L'haggian portá d'intr'unna fregattinna,
Ra quá se trovà vuoea a ra marinna,
Cresce in tant'ogni di morti, e ferij.