Pagina:La settimana religiosa 1887 4-5-6-7.djvu/20

Da Wikivivàgna

estræ biglietti bianchi di banca da mille lire) Eccole e trezzemïa lïe. Me strenze o chêu de vedde andâ coscì in malöa questo dinâ, che tegnîva pe-i besêugni estremi.

Suss. E questo o l'é in besêugno estremo.

Luc. (alle nipoti) Veddei se ve vêuggio ben! Pe sarvâ vostro fræ m'arrovinn-o mi. Ma da chì avanti besêugniä fâ economia in t'o mangiâ e vestî.

Pitt. Invece de mangiâ, bägiëmo.

Luc. Sûssapippe, porta questo dinâ a-o generale, fatte fâ a riçevûa da o Griletto, che ti o portiæ torna in collegio.

Suss. Lasciæme fâ da mi (parte).

Luc. Ahimè, me ven mâ da-o dô de chêu; dæme ûnn-a carrêga.

Pitt. Assettæve adaxo, sei, che ghe manca ûnn-a gamba. Intreghe no ghe n'é in casa.

Luc. Dæme ûn pö d'axôu da ödoâ.

Men. E no ghe n'é in casa.

Sanf. Un pö de vin generoso ghe vorriæ.

Pitt. E se no gh'é ätro che dell'ægua. Via, stæ tranquille. A riven. Vegnî, accompagnemola ûn pö in sce-o letto. E trezzemïa lïe ch'a l'ha tiôu fêua, gh'han fæto l'effetto che faiva a ûnn-a donna zà debole se ghe levassan trezzemïa cavate de sangue.

FINE DELL'ATTO SECONDO.