Pagina:La settimana religiosa,1890,XX,4-5-6.pdf/40

Da Wikivivàgna


L'ommo rouzo

(Continuazione vedi numero precedente)

ATTO TERZO
SCENA I
Pantalon e Luçia.


Pant. Chi a l'é questa scignôa chi me vêu parlâ?

Luçia. A l' è ûnn-a çerta sciâ Fortûnin.

Pant. Domandæghe cose a vêu.

Luçia. No saeìva megio che sciâ a fesse intrâ?

Pant. No! Voeì fâ sempre a dottôa! Domandæghe cose a vêu.

Luçia. Beniscimo. (Da sè) Ghe vêu ûnn-a gran pasiensa con questo rouzûmme (parte).

Pant. Ghe scommetto che me-a manda mæ nêua pe pregâme a fâ a so moddo, o pe fâ da caladda.

Luçia. (torna) A dixe ch'a l'è ûnn-a cosa ch'a no-a pêu dî ätro che a-o sciô Pantalon.

Pant. A l’é sola?

Luçia. Sola.

Pant. A l'è zovena o vëgia?

Luçia. De mëza etæ.

Pant. Comme a l'è vestîa?

Luçia. Pulita, con quella töre in testa che portan e scignôe a-o dì d’anchêu.

Pant. A l'é foresta o zeneize?

Luçia. A parla zeneize comme noî.

Pant. Che faccia a l’ha?

Luçia. Oh! a l'ha a faccia da galantedonna.

Pant. Ben, dîghe ch’a l’intre.

Luçia. (In atto di partire) Ancon d’assae.

Pant. Cose a ma ven questa scignôa a rompî e scatoe? Ohè! Lûçia, sentî ancon ûnn-a cosa.

Luçia. Ma a scignôa a l'aspëta.

Pant. E ch’a l’aspëte.

Luçia. A se stûffiä.

Pant. Se a saiä stûffa a se n'andiä. Ben, via, andæghe a dî ch’a passe.