De le questioim de Boecio/Libbro III/2

Da Wikivivàgna
De le questioim de Boecio
2 - Hic ostendit Propheta omnes homines naturaliter apetere summum bonum ...
ms. Franzonian 56, 357a-386a, pubricæ inti "Studj Liguri" da l'E. G. Parodi inte l'Archivvio Glottologgico Italian, vol.14, 1898
notte do Parodi

[p. 68 modifica]II. Hic ostendit Propheta omnes homines naturaliter apetere summum bonum, probans quod quinque sunt illa que deuiant cor humanum a cognitione ueri boni[1], sillicet opes, honores, potencia, gloria et uoluptates.


“Ancor che la cura de la gente uage e se trauagie (f. 368a) per diuersse mainere, lor intenciom e dexiderio e de uenir a stao de bianssa, per la perffeciom che ella contem in si de tuti bem; de li quai se alchum gi fallisse, ella no serea souram bem, per che l’omo porrea aotro dexirar che dexiar ueraxe bem. E naturalmenti in tuti cor d’omi e de uegnir a lo souram bem, ma arror li indue a faoci bem, penssando per richesse uenir a bianssa; e[2] alchum querem dignitae per aueir honor inter li uexim, aotri la penssam aquistar per regnar o esser zointi a quelli chi regnam, aotri se forssam de cresser renomaa per paxe o per guera, per so che ella ge par ueraxe bianssa, e a pussor par che far festa e sollasso sea souranna fellicitae. Per che monti ussam de l’unna per raxom de l’aotra, li quai sum conffuxi in dillicie de lo corpo, e se deuerssificham[3] de quanto i fam e am, adtendando a fauor e renomaa e a aotre uanitae. Ancor che moier e fijoi e amixi ueraxi[4] seam da computar in li bem de uirtue e no de fortunna, como li amixi chi sum percassai per aueir piu poeir e sollasso. E li bem de corpo sum ordenai a li bem de su, soe per esser forte auemo poeir, e per esser bello e lengier semo renomay, e per esser saym semo allegri. Che[5] l’omo no quere aotra [cosa] cha fellicitae, como quello (b) chi se tem biao de souranna beatitudem, quando po aueir so che piu ama. Or possamo ueir a ogio le mainere de fellicitae, che li homi querem in questo mondo, de richesse, reami, honor, gloria e possanssa; de che li Epichori se cretem esser souraim. Le quai couee dexiram per aueir delleto, como l’enurio chi uol intrar in caza e no sa. Ma questo no e studio de uegnir a stao chi no brame? A lo quar elli se dem forssar de andar, per la sufficiencia de ogni bem chi e in si, chi passa de uallor ogni aotra cossa, per la grande exelencia de so losso e delleto sensa tristessa; unde caum ama e s’acorda de uenir, anchor che forssa de natura[6] dessuie lor diuersse oppinioim.„ [p. 69 modifica]

II. Hic prohat Propheta quod naturaliter inest hominibus apetere sommum bonum. Ostendit etiam quanta sit uirtus et nature potencia(m) in omnibus creaturis[7].


Or intendi de natura,
chi a si lo mondo in cura
e per soa ley destrenze si,
che tuto fa uenir a si,
5e se per forssa e strauia
arer[8] li couem tornar.
Che quando e preisso lo leom
ni ligao im prexom,
(c) no li uar apriuaxar
10ni darlli bem a mangiar;
che se leze in la campagna[9]
mai de tornar no se lagna[10];
. . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .
15che a pressente ge souem
de natura[11] chi reuem.
E se noi metemo unna oxeleta
in unna bella gagieta,
a chi cum gram studio e cura
20aparegiemo la pastura,
se po inssir de la gabia,
mantenente a la boschagia
se ne va cum grande allegressa,
no tardando ma in freta[12].
25Se (la) mam prende e[13] tira im terra
l’aota cima de unna ferla,
tantosto[14] como ella se lassa
a lo cel drita se passa.
La seira va in occidente
30[lo] sol, chi[15] in oriente
uei lo matim retornar,
per la terra inluminar.
E la lunna chi renoua
per tondir so che ella troua,
35quando ella a tuto cerchao
torna pur in lo so stao[16].
Ogni cossa a soa natura
torna, d’aotro no a cura,
e pur s’acordam in la fim
40unde e ordenao lo bem diuim.

  1. boim
  2. per che
  3. Il traduttore abbrevia e diventa inintelligibile. Cfr. il frc.: et si sont pleusieurs qui leurs choses entremeslent et usent de l une por l amour de l autre comme aucuns qui veullent principalment delices, et pour les avoir plus legierement si s esforcent d auoir richesces et pouoir et les autres qui veullent auoir pouoir ou pour assembler richesses ou pour auoir renommee. Et en telle maniere se diuersefient les uoies des oeuures humaines...
  4. veraxim
  5. che per
  6. Errore; cfr. B.
  7. creature
  8. aror; il frc.: Arriere l estuet estre menee.
  9. compagna
  10. È mal tradotto. Devono inoltre mancare almeno due versi, benchè dal ms. non appaja. Cfr. il frc.: Se le sang fres lui taint la bouche De sa proie quan cuer lui touche Trestout maintenant lui souuient Et naturel cuer lui reuient.
  11. naturam
  12. Da legger freza?
  13. e lla
  14. tanto tosto
  15. chi e
  16. Quest’accenno alla luna, manca nel testo francese.