CAP. XXVI.
105
6 E essendu Gesü in Betania in caza de Scimun
u lebbruzu,
7 Se gh’è accustòu ünha donna ch’a l’aveiva ün vazu d’inguentu presiuzu, e a ghe l’ha versòu in scia testa cu l’ea a toa.
8 I discepuli, vistu questa cosa, se l’han avüu a mâ e han ditu: perchè raxun questa perdita?
9 Perchè questu inguentu u se sæ pusciüu vende cau e dâ i dinæ a i povei.
10 Ma Gesü savendu questu u g’ha ditu: perchè mulestæ questa donna? A l’ha fætu pü ünha opera bunha versu de mi.
11 Perchè eì sempre di poveì cun vuì, ma nun eì sempre mi.
12 Perchè mettendu questu inguentu in sciu mæ corpu, a l’ha fætu per seppellîme.
13 In veitæ ve diggu che in qualunque leugu sâ predicòu questu evangeliu per tuttu u mundu, se dià anche quellu che questa a l’ha fætu in so memoia.
14 Allùa ün di duzze cu se ciammava Giüdda Iscariote u se n’è andætu da i prinsipi di sacerdoti,
15 E u g’ha ditu: cose me vueì dâ, e mi ve u dô in tê muen. E g’han deliberòu trenta dinæ d’argentu.
16 E doppu d’allùa u sercava l’occaxun de tradîlu.