Pagina:Lunario per le dame1811.pdf/34

Da Wikivivàgna

23

C[']a se sentiva un miggio di[sic] lontan.
Se vegniva quarcun per accattà,
Seguitando a giascià
A l'appendeiva o so rosajo a a bânsa
Dond'a metteiva a faìnna,
E sta santa Beghinna ,
A chi no gh'ammiava,
Doe o tre onse in bon peiso a gh'arrobava
Un çerto Savattin ciamaò Michè,
Beghin le ascì, ma lesto ciù de le,
D'un bon rosajo armaò
Tutto balle de ciongio invernixoù,
O ven perché a ghe vende,
E le o rosajo a appende,
Michè meistro nell'arte
O te gh'affibia o sò dall'atra parte.
Pensê s[']a fa fracasso?
Allantò scì, che a santitê va a spasso.
Michè se fa sentì,
Ghe côre a gente a preuo,
D'intorno o se fa reuo,
E a Beghinna arraggià
Da tutti a l'è scoverta e svergognà.
Ma s[']a no vende ciù
A no perde per questo a so virtù,
E tanto a l'à arroboù scovertamente,
Fin sacrilegamente,
Che per finì l'istoja
A l'è steta appiccà per man do boja.

Amen, e cosci sè
De tant'atre Beghinne comme le!