Pagina:Italien112.pdf/159

Da Wikivivàgna

dam un messo cum questa letera.


Quando Helisabeth e Zacharia recevèm questo messo cum questa letera, deveimo crey che elli fon pin de amiraber alegresa. E incontenente intràm in camera con le porte serae, e incomenzàm a leze questa letera cum desmesurá alegressa. E là unde dixea che li angeri cantàm Gloria in excelsis Deo, lantora crescè tanto la alegressa che quasi devegnem maraveiae, e zitavam lacreme cum devotium. E quando le lezem pu innainti*, trovàm che g'era stao misso nome Ihesu, incontenente se inçenoiàm in terra e fem grandissima reverentia cum grande festa. E cossì conpin de leze la letera. E lor dissem: "Lezamo questa letera a lo nostro fantin, e vegamo che ati ello farà". Lantora se levà la maere e ze per ello e adussello inter la camera e tegnello in brasso, e Zacharia incomenzà a leze questa letera. E como lo fantin odì che la nostra Dona aveiva apartuio e como li angeri aveam cantao, comenssà(m) a far si grande la alegressa, che apenna lo poea tegnei in brasso. E lo paire se astalava de leze, per vei la grande festa che lo fantin faxea. E la maere comenssà a dir: "Or ascota, fijor me, queste atre chose". E lo fantin stete un pocho fermo e mostrava de ascotá. E Zacharia comenssà a leze, e quando vegne a quella parola chy dixea, che g'era staito misso nome Ihesu, lo fantin incontenente inchynà la testa e tuta la ihera, e fo si grande la alegressa che ello mostrava, che no se poreiva dir. Lo paire e la maere quasi pianzeam de veilo; e si grande alegressa cresceiva a lo (a)paere e a la maere chi veiva de lo so fijor la certessa de quello chi fo annuntio[sic], e cognosceam che sovre natura e ogni uzanza lo fantin pisenin comensava za de amar Dee e a receive cum grande alegressa le parole de Dee. E bem che ello comessaze[sic] inter lo ventre de la maere, nientedemen, quando vin che lo fantin presso za intendea e cum grande alegressa za recevea la parola de Dee e de nigunna atra cossa parea che se curase, semper cresceiva l'alegressa de lo paere e de la maere. E Zacharia incontenente ascemprià questa letera in logo fermo, si che ella no se poesse zamay goastar ni perde per servàla a lo fantin quando ello fosse grandeto. E anchora per ello mexmo chi la vorea leze speso e pensar sove queste cosse [che] eram staite e deveam esser de lo Fijor de Dee. E l'atra lassà a santa Helisabet azochè spesso ella ne apagasse e deletasse lo fantin e ella mexma. Díxesse che la caza de Zacharia era preso a Iherusalem inver la montagna. Pensome che no po esser che ella no fosse asay presso a Bethleem. E deletome de pensar, che Zacharia, cum la soa dona, cum elli portassem lo so beneito fijor, e andassem a visitar la nostra Dona e lo dilecto Fijor de Dee, avanti che ello se partisse da lo precepio, e per vegní in quello logo unde Dee era degno* de nasce. De questo pensamento e no voio piu scrive; chaum chy leze, chosì pensa le co