Pagina:Italien112.pdf/154

Da Wikivivàgna

vi questo santo vegio star in zenogium con le main levai a cel e loar Dee, incontenente se butà in zenogion in terra e saruàlo cum grande reverentia. E Zacharia fe semegeivementi a ella (e a goardagi a spirito dentro de Spirito Santo)*, e incontenente crece e ave per fermo quelle[sic] chy g'era staito dito. E levàse suxa e tuti trei se missem a seze cum grande alegreza e devotium. E santa Helysabet comenzà a demandar la nostra Dona de queste atissime cosse chi eram staite faite in ella, azochè Zacharia la odisse parlar e recevesse grandissima alegresa. E la nostra Dona odando che Dee avea manifestao a questi lo so secreto e la veritae de la incarnation de lo Figior, pensome che ella gi manifestasse lo modo [che] Dee tegne con ella in la incarnatium de lo Figior, chy no lo voce manifestá a Ioseph so spoxo fin a tanto che Dee gi lo manifestasse per lo so angero.


Aora stam queste tree personne in tanta [consolazione] e leticia spiritual, che paream che fossem quasi in mezo de pareyxo, raxonando de la misericordia che Dee avea faeto a lo mondo e a li santi pasai* de lo limbo, chy aveam aspeitao tanto tempo; e anchora raxonando de le profecie e de le parole de la santa scritura, le quae eram staete dite de questi doy beneiti figior che queste doe sante done aveam inter lo corpo. E la nostra Dona chi le intendeiva somamenti* si exponea quae eram de Yhesu, e quay eram de Zoane, humilementi cum reverentia e cum voxe bassa e poche parole. E seando monto interrogaa da elli, Zacharia, si como homo discretissimo, fe segnal a santa Helisabet, chy la menasse a reposar, e feisse tutto ço che se devesse e se poesse far. E santa Helisabet se levà e preixe la nostra Dona e menàla inter la soa camera e degi tempo de reposso in tuto quello modo che ella poe[se] pensar chy ge piaxese. E quando la nostra Dona se partì da Zacharia, ello gi goardava derré e si la benexiva e adorava lo Figior de Dee, chi era con ella; cum doce lacrime e devotium romase inter la camera, tuto afogao de amor de Dee, e tanto pin de alegreza che no se porreiva dir.


O segnor Dee, che gloria e a penssar de quella beneita casa, unde era lo santo de li santi e lo Fator de tuto, lo Rey de li rey e lo Segnor de ly segnoy. E erage la soa Mayre, santissima sovra tuti li santi e le sante, chy may son e seram. E erage questi doi santi vegi, Zacharia e Helysabet, a li quay fo primamenti ma[ni]festao lo secreto de la incarnatium, avanti cha a persona chy fosse in questo mondo. E anchora g'era lo so figior Zoane eleto da Dee per annuntior de la soa veritae e per paregar la via davanti e lo so Figior. Stan doncha inter una chasa tay maire e trey* figoi. E anchor ge sta multitudem de angeri a goardia de la nostra Dona e de lo Figior, che ella avea inter lo ventre. Stavam questi inseme, e la maor parte de lo tempo andavam a orar e pregar Dee. E quando se trovàm inseme, continuamenti parlavam de le scriture e de le profecie